DE 
ES 
EN 
Una bona peça audiovisual sempre és un repte, i si has de fer-ho sense interferir amb el frenètic ritme d’un esdeveniment com el Festival de Pedralbes, o l’agenda d’una actriu com María León, encara més.
Les produccions audiovisuals sempre són reptes complicats d’afrontar, que requereixen un equip competent, que s’entengui i tingui bon ull. Però a vegades amb això no n’hi ha prou, ja que el temps i el pressupost del client estan en contra teva. Una situació així la vam viure a l’última edició de Festival Jardins de Pedralbes, on vam gravar diferents clips promocionals per World Class Club, que celebrava una de les seves famoses competicions de cocteleria a l’incomparable marc dels Jardins de Pedralbes. Ho vam fer amb ni més ni menys que María León com a protagonista, un campió mundial de cocteleria de World Class, i un dels responsables dels licors que patrocinaven la competició. Durant el Festival Jardins de Pedralbes, el recinte de Palau Reial està bolcat amb l’organització i tancat al públic; hi ha un control continu, de manera que el nostre accés estava molt limitat a certes hores i vam haver de fer tant la preproducció com la preparació del dia de rodatge amb les poques coses que estaven a les nostres mans.
Afortunadament estem preparats per adaptar-nos a les condicions que trobem, siguin les que siguin. Tot i que la llum natural no ens afavorís, el set no estigués equipat amb tot el que necessitàvem i el temps jugués en contra nostra, la coordinació i la bona feina de l’equip sobre el terreny, dos càmeres i un tècnic de so, van garantir que tant la imatge com la veu de la Maria es veiés i se sentís a la perfecció.
Abans que el festival obrís les portes, a última hora de la tarda, vam ser capaços de gravar escenes i recursos per muntar posteriorment quatre clips, a dos sets diferents, i amb la interacció i suport de diferents coprotagonistes i el personal del festival. Tot i treballar amb les hores de llum més dures de la tarda i anar contrarellotge, vam sortir dels Jardins de Pedralbes amb la certesa d’haver deixat la feina ben feta. O com a mínim, la meitat.
L’endemà, el client ens va demanar uns timings de lliurament gairebé inassumibles pel nivell de la producció que requerien, i més tenint en compte que necessitàvem coordinar la postproducció d’imatge i so i materialitzar tot el muntatge. La cirereta del pastís va ser la subtitulació, que tampoc estava al programa. En poques jornades i el cap de setmana al mig, vam aconseguir tirar endavant quatre peces muntades en temps rècord, amb subtítols, etalonatge i edició d’àudio. Una fita que hauria estat impossible sense un equip molt capaç i ben organitzat.
